Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.780
|
101.
El pronom relatiu el qual amb antecedent en funció de complement directe: el qual o al qual?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
|
|
102.
Els accents diacrítics / Plural, compostos i derivats dels mots amb accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
|
|
103.
Conjunció 'o' davant d'una paraula començada amb el so de 'o' o 'u'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
|
|
104.
'després de' + infinitiu o 'després que' + verb? / Oracions temporals amb 'després'
Font
Fitxes de l'Optimot
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]
|
|
105.
Fórmules de salutació amb parts del dia / 'bona tarda' o 'bon dia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:
Bon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.
Me'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.
En català, la fórmula bona [...]
|
|
106.
dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
|
|
107.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
|
|
108.
es celebra o se celebra? / Pronom es o se davant de verb començat amb s-, ce- o ci-
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà el [...]
|
|
109.
Mots amb 'dd', 'cc' i 'gg' / Duplicació de 'd', 'c' i 'g'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
|
|
110.
Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic
Font
Fitxes de l'Optimot
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
|
